Beyond a simple exercise in historical recovery, this documentary also aims to be a vindication of oral memory, which is less valued today, as an essential tool for understanding the identity of a territory; in this case, that of our neighborhood.
It is through oral testimonies, their experiences and memories, that we can get an approximate picture of how Pont Major was much more than a simple peripheral neighborhood: it was a neuralgic point of connection with the city, with its own commercial life and an active and diverse social fabric. Some vestiges of this dynamism are still preserved, although increasingly fewer. For this reason, the voices of older residents become a living and irreplaceable archive, capable of reconstructing with emotion and authenticity a history —theirs— that has often been left out of the major official narratives.

Oral testimonies not only provide data or facts; they also provide perspective and, from their subjectivity and emotions, context. They are fragments of life told from everyday life, from the intimate memory of what has been experienced in the first person. And it is precisely this subjective dimension that makes these stories a valuable heritage that allows us to build what we call collective memory, a memory that, if not collected, runs the risk of disappearing. ONLY AVAILABLE IN CATALAN.

Més enllà d’un simple exercici de recuperació històrica, aquest documental també vol ser una reivindicació de la memòria oral, avui menys valorada, com a eina essencial per entendre la identitat d’un territori; en aquest cas, la del nostre barri.
És a través dels testimonis orals, de les seves vivències i records, que ens podem fer una imatge aproximada de com el Pont Major va ser molt més que un simple barri perifèric: va ser un punt neuràlgic de connexió amb la ciutat, amb una vida comercial pròpia i un teixit social actiu i divers. D’aquest dinamisme encara se’n conserven alguns vestigis, tot i que cada vegada menys. Per això, les veus dels veïns i veïnes més grans esdevenen un arxiu viu i insubstituïble, capaç de reconstruir amb emoció i autenticitat una història —la seva— que sovint ha quedat fora dels grans relats oficials.

Els testimonis orals no només aporten dades o fets; també aporten perspectiva i, des de la seva subjectivitat i emocions, context. Són fragments de vida explicats des de la quotidianitat, des del record íntim del que s’ha viscut en primera persona. I és precisament aquesta dimensió subjectiva la que fa d’aquests relats un patrimoni valuós que permet construir allò que anomenem memòria col·lectiva, una memòria que, si no es recull, corre el risc de desaparèixer.